ROGER HODGSON en Palau de la Música Catalana (31/03/2011)

Sense temps de baixar dels núvols, el 31 de març va ser un altre dia memorable gràcies al Sr. Hodgson i al seu espectacle minimalista, a les antípodes del de l'altre Roger però igualment impressionant. La formació era la mateixa que hem vist des del 2007, amb la megabanda formada per: Roger Hodgson (veu, teclats i guitarres) i Aaron McDonald (cors, saxos i teclats). Cal dir que, a part que el McDonald aporta cada vegada més, la veu del Hodgson es conserva en un estat de forma prodigiós. En aquesta ocasió un plus de qualitat l'aportava el Palau de la Música Catalana (ple a vessar, per cert), com diria el tòpic més encertadament que mai "un marc incomparable". Acústica perfecta, visió també perfecta i tot l'entorn espectacular. En Hodgson havia proposat als fòrums de fans que li demanéssim cançons que volíem que cantés. I ho va complir introduint-ne algunes que no li havia sentit mai i dedicant-les. Aquestes "noves" van ser "C'est le Bon" i, les que més em van emocionar, "Surely" (la primera cançó del primer disc de Supertramp, servidor és sentimental i aquests detalls s'agraeixen) i "Know who you are" (és la que jo vaig demanar i, encara que no me la dediqués a mi, com si ho hagués fet). Sense desmerèixer les altres: com havia dit un fan la primera vegada que el vaig veure, "les cançons són incontestables".                            Com el lloc propiciava, tot el públic assegut com a senyors, degustant les delicadeses que sàviament va anar dosificant el Sr. Hodgson. Amb aquesta saviesa va deixar per als bisos els números que faciliten la catarsi col.lectiva: "Give a little bit" i "It's raining again". Doncs bé, aquí es va produir un dels moments negatius de la nit: a GALB, com havia demanat expressament en Roger, em vaig posar dret, amb la mala sort que la meva va ser l'única zona on la gent no ho va secundar; i no només això, sinó que un energúmen es va posar a cridar-me: "Seu, si us plau! Seu, si us plau! Seu, si us plau!" Així que a IRA (i amb ira) me'n vaig anar al passadís i li vaig preguntar si allà m'hi deixava estar. Un altre detall negatiu va ser que els pocs "efectes sonors" que hi va haver no calien: una mena d'"efecte eco" que ja havíem detectat al 2009 i que es van repetir sense cap mena de necessitat. Sigui com sigui, un concert espectacular en una setmana espectacular. Setlist: 1. Take the long way home 2. Surely 3. School 4. Lovers in the wind 5. Hide in your shell 6. Easy does it 7. Sister Moonshine 8. C'est le bon 9. Breakfast in America 10. Along came Mary 11. A soapbox opera 12. The logical song 13. Child of vision 14. Only because of you 15. Lord is it mine 16. The awakening 17. Know who you are 18. Say goodbye 19. Don't leave me now 20. Dreamer 21. Fool's overture 22. Two of us 23. Give a little bit 24. It's raining again Fins ara! Josep M. Supertrempat