Rush a Dublín, quina passada...

.Bé, em sap greu no haver escrit abans aquest correu, perquè
explicar una crònica com aquesta quan encara no ho has paït es fa
difícil, i després costa posar en unes línies totes les emocions
viscudes.

Com ja us vaig dir fa un temps, aquest mes de maig l'Elisenda i jo ens
anàvem a Dublín a veure Rush, amb la seva gira Time Machine que
commemora els 30 anys de la sortida del Moving Pictures. Ens hem
passat uns mesos amb el cinturó ben apretat per poder-hi anar, hi hem
anat ben justos de calers i tot just hi hem estat dues nits, i ara ens
tocarà purgar-ho algunes setmanes o mesos més, però tot sigui per la
causa. Mare de Déu! I ben emprats que han estat els esforços. Quina
meravella de concert! I que bé que ens han anat aquests dies! :)

No m'estendré en la visita turística, només us diré que Dublín no és
una ciutat tipus Londres, París... amb molts objectius de visita
turística. O sia que l'elecció era fàcil: ens vam passar els dos dies
justets d'estada (vam arribar dimecres a mitja tarda, i a mitja tarda
de divendres marxàvem) passejant pel centre i anant de pub en pub.
Fantàstic, una experiència que recomano a tothom :D

Així doncs, i entre emocionats i nerviosos, se'ns fa la tarda del
dijous i agafem el tramvia per anar cap a l'O2 Arena. Ja hi havia les
típiques cues, alguns xiringuitos prou ben muntats per fer un mos i
prendre's alguna cervesa, els revenedors... Nosaltres de cara a
barraca, i a esperar que obrin les portes d'una vegada. Quan ho fan,
comprovem que l'organització molt ben muntada, varis controladors
xequejant les entrades amb lectors de codi de barres, no ens fan
esperar gens i la cua es mou rapidíssimament. A dins, segueix
l'organització impecable, al costat de les grades hi ha barra per
demanar la pinta de Guinness reglamentària i ens n'anem cap a les
nostres localitats.

Preguntem si podem fer fotos a un controlador, i em diu que si la
càmera no és professional (trípode, etc) cap problema. Un altre punt a
favor. Ens fem unes fotos per deixar constància del moment, i poc a
poc es va omplint la sala. Molt xula, la recomano, amfiteatre en plan
Teatre Musical però evidentment amb molta més capacitat. Gairebé es va
omplir del tot quan va començar el concert. Però el moment encara no
ha arribat, fem temps, parlem amb una parella d'Irlanda del Nord que
han vingut expressament per veure a Rush... Va sonant música pels
altaveus de l'Arena, tot prog rock: Yes, Pink Floyd, Kansas, Genesis,
Supertramp... Queda clar què venim a escoltar, com passa sempre que
ets a l'estranger per veure un event d'aquest tipus, les comparacions
amb casa nostra són odioses.

Els minuts es van desgranant, ai quins nervis... baixem a fer un
cigarret a una zona vallada que han habilitat a l'exterior, tornem a
pujar. Segueix sonant la música, això està a punt de començar. A
l'escenari, l'instrumental tapat amb una lona, una pantalla gegant
darrere. Qui hagi vist o hagi estat en algun concert d'aquesta gent ja
sap de què parlo.

I sense més dil·lació, comencen a projectar una pel·lícula per
introduir-nos en l'espectacle. Segueixo en el proper mail... :D

...atenció que el que ve, si algú s'ha plantejat anar a algun dels
concerts de la gira o ja té l'entrada, és spoiler! Tot i que és més
que possible que això ja s'hagi parlat a la llista vàries vegades en
els darrers mesos, i que jo no me n'hagi enterat XDDDD

Que aquests tios són uns genis, ja ho sabem tots. Que són un dels
millors grups, una influència, uns avançats a la seva època, etc
etc... Que són uns virtuosos dels seus instruments. Etc etc. Però és
que a sobre són uns CATXONDOS i molt bons actors! El vídeo que
introdueix el concert és una mostra deliciosa de com es riuen d'ells
mateixos. Si no l'heu vist, no us el perdeu, aquí en teniu un enllaç
tret del Youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=f0U_09XcJRI

I ara ve la pregunta: algú és capaç de reconèixer-hi el Lifeson?
Brutal!!! Impressionant!!! Si mai se'ls acaba la carrera musical,
podrien perfectament provar a fer cine! :D

Total, que acaba el vídeo i te l'enllacen amb el Spirit of Radio. Aquí
crec que no cal que us n'expliqui gran cosa. Qui no conegui la cançó,
no sé a què espera per escoltar-la, un riff repetit i matxacat mil
vegades :) El so a mi em va convèncer força, tot i que he llegit
alguna crítica en alguna pàgina de fans de Rush. Potser el Geddy Lee
al principi sonava una mica amb la veu enrogallada, però de seguida
tot va començar a funcionar com un rellotge.

Bé, això no és cert del tot. Ells funcionen com un rellotge, però una
de les coses que em va sorprendre gratament és que en algun moment del
concert vam notar petites cagades, entrades a destemps, res greu, però
que et demostra que són humans. I dic això perquè un dels concerts que
tinc "emmarcats" a casa és el Show of Hands, des de sempre m'ha marcat
el so d'aquell disc, fa fàstic perquè més que un directe sembla un
estudi, de perfecte que sona ;)

El cas és que vam començar a gaudir d'allò més. Ells van anar per
feina i van anar fent el setlist que he vist que repeteixen totes les
nits:


The Spirit of Radio
Time Stand Still (aquí el Lifeson toca els teclats a part de la guitarra)
Presto
Stick It Out
Leave That Thing Alone (Déu n'hi do com es van deixar anar en aquesta)
Workin' Them Angels
Faithless
BU2B
Freewill
Marathon
Subdivisions

...I aquí van dir-nos que ja tenien una edat i que havien de fer un
descans :) El nivell en les tres darreres cançons va arribar al
màxim, van sonar perfectes, amb una força avassagadora, a banda que
són tres temes d'aquells de traca i mocador. Quan van començar a sonar
les típiques frases de teclat de Subdivisions va ser la glòria!

I sobre la posada en escena, ja us podeu imaginar. L'Elisenda, tot i
haver-ne vist DVDs, flipava amb la perfecció de la producció, la
pantalla que anava mostrant imatges i vídeos de recolzament, o d'ells
tocant, individualment o fins i tot partint la pantalla per que els
veiéssim a la vegada... impecable.

Aquí vam poder fer un petit break també nosaltres, cigarret per fer
passar els nervis i l'emoció, una altra visita al bar per repostar
cervesa... i segueixo al darrer mail :D

...vinga, anem acabant que és tard i vol ploure!

Reprenen el concert amb un altre vídeo! Segueix la conya, segueix la
història "real" dels Rash :P Altre cop, qui no l'hagi vist i hagi
d'assistir, molt millor que ho gaudeixi en viu i en directe. :)

http://www.youtube.com/watch?v=4qTS4VmUVas

Evidentment, aquí vénen les bombes. Per començar, com no podia ser
d'una altra manera... Tom Sawyer. I darrere ve tot el Moving Pictures
senceret. Quin pajote, mare meva... era un somni humit, i ja ens vam
humitejar, ja... Especialment, Red Barchetta i la imprescindible YYZ
van sonar potentíssimes. El somni fet realitat.

En acabar el Moving Pictures, quedaven encara alguns temes, la traca
final progressivament s'anava fent més espectacular. Van començar amb
Caravan (gran tema, virtuosisme instrumental, estic esperant el proper
disc, si totes les cançons tenen aquest nivell podem parlar d'un disc
important), van seguir amb el solo de rigor del Neil... del qual no
tinc RES a dir. És ell. No hi ha paraules. Hi penso i bavejo XD
Aquest home és d'un altre món, d'una altra dimensió...

...després va seguir un solo amb guitarra de dotze cordes del Lifeson,
molt tranquil, en plan Broon's Bane, i el van enllaçar amb el Closer
to the Heart. Una altra llagrimeta, i unes quantes més quan va
començar a sonar el 2112. Van tocar la intro i la part dels temples de
Syrinx. Aquí no ens enganyem, el Lee no arriba a esgargamellar-se com
feia de jovenet, però la cançó encara sona a dia d'avui tan poderosa
com sempre.

Bé, i amb això arriben a Far Cry (de l'Snakes and Arrows) i se'n
van... per tornar al cap de molt poqueta estona, no es van fer pregar
gaire... :D

I ara sí que quedava la traca final. I quina traca! La Villa
Strangiato! Gallina de piel, festival por todo lo alto. Un exercici
d'autoindulgència, com ells mateixos proclamaven a l'Hemispheres.
Impressionant. Impecable. Excessiu :) Per últim, van tancar amb
Working Man, començant amb un ritme reggae que transformava
completament la cançó, molt divertit, passant després ja al so
tradicional del tema i rematant-ho amb un solo estratosfèric del
Lifeson, botifarres i més botifarres!

El setlist en aquesta segona part del concert va quedar així:

Tom Sawyer
Red Barchetta
YYZ
Limelight
The Camera Eye
Witch Hunt
Vital Signs
Caravan
Solo del Neil
Solo Acústic del Lifeson / Closer to the Heart
2112 Overture / Temples of Syrinx
Far Cry

Bisos:
La Villa Strangiato
Working Man

Resum: una experiència "religiosa" en una ciutat a la qual vull
tornar. Un grup que està a anys llum del 99% de la resta de bandes. Un
espectacle amb totes les de la llei, amb bona música i a sobre amb
sentit de l'humor! No sé si podrem reviure aquest tipus de sensacions.
Claríssimament, un dels millors concerts a què he assistit en la meva
vida.

Dani
Deconstructed Bretol