Entrevista a Amplifier (Sel Balamir)
By Ferran Lizana
- Hola Sel.
Primer de tot, enhorabona per "The Octopus" i com a fan, moltes gràcies pel gaudiment.
- Sel: Bé, m'encanta que així sigui. Creu-me, el plaer és nostre.
- Crec que vau tenir dificultats de finançament per completar "The Octopus", però finalment, després de treballar dur i alguns retards, el treball ha quedat tal com desitjàveu. Crec que primer vau anunciar que seria un àlbum simple, després dos àlbums per separat i finalment un doble àlbum. Com va ser realment aquest procés?
- Sel: Bé, no va anar exactament així. Quan vam començar a preparar el nou àlbum, treballem en dos àlbums a la vegada. Un s'havia d'anomenar "The Octopus" i l'altre "Mystoria". No vam aconseguir finalitzar "Mystoria", portem tres quartes parts escrites i tornarem a reprendre’l segurament en algun moment. "The Octopus" i "Mystoria" són completament diferents, mai havíem pensat que arribessin a ser el mateix àlbum. Per la seva banda, "The Octopus" es va convertir en un àlbum doble molt ràpidament a causa de la gran quantitat de material que estàvem amuntegant.
- Penso que els vostres tres àlbums fins a la data tenen la seva pròpia personalitat. Veig "Amplifier" com un artefacte de space rock megalític, "Insider" es veu dominat per un poderós i personal mur sònic sota composicions rock, mentre que amb "The Octopus" penso en Amplifier com un modern dinosaure del rock. Com creieu que ha evolucionat o progressat Amplifier durant tots aquests anys?
- Sel: Bé, crec que la nostra més important progressió ha estat l'oposició a un contingut musical concret. En el nostre dia a dia nosaltres fem la música que volem fer en el moment que volem fer-la. No ens preocupa en excés el que una altra gent vol o espera de nosaltres. Passem d'això! És la nostra banda al cap i a la fi ...
No crec que siguem una moderna banda de rock dinosaure. Al principi vam tocar en petits clubs, en llocs on estàvem realment estrets. Fem gran música penso - crec que et referies a això. Però sempre vam fer música gran, des del primer dia.
- Els dobles àlbums en estudi van ser una constant en el passat, amb diverses obres mestres, però en l'era del CD és una pràctica inusual segurament per la major capacitat del suport. Durant la creació de "The Octopus" us vau veure en algun moment reflectits en dobles mítics com ara "Physical Graffiti", "The Lamb Lies down on Broadway" o "The Wall"?
- Sel: Bé, hi va haver moltes raons. Primerament, "The Octopus" és un gran àlbum conceptual sobre totes les coses. Pensàvem que tindria més sentit a l'hora de reflectir el concepte si fos un àlbum grandiós. En segon lloc, pensàvem que des del punt de vista d'un segell discogràfic l'obra hauria sortit editada com dos àlbums per separat, així que què millor que editar-lo com un doble àlbum ja que ens agrada fer les coses just en la manera oposada a com les faria una discogràfica. En tercer lloc, hi havia massa idees per concentrar-les en un sol CD. No tenim cap compromís per fer les coses d'una o altra manera, no estem a càrrec de ningú.
- Dues hores de música és molt dir per un sol àlbum. Suposo que en general no us imagineu els vostres fans escoltant l'àlbum sencer d'una tirada. Particularment m'agrada veure-ho com una novel•la èpica de Tolkien o de ciència ficció de l'estil Asimov, traslladant-te a diferents i fascinants senders i terres, cosa que et manté atent i expectant al llarg de tota l'obra.
- Sel: Sent honest, molta gent sembla que escolta l’àlbum d'una tirada. Per una mena de compromís, suposo. Hem intentat posar tota la nostra atenció en el més mínim detall, idea o matís pensant en una forma planera i no forçada a l'hora d'escoltar l'àlbum. Alguna gent ho troba dificultós, és cert, però si no tens la suficient capacitat d'atenció, segurament aquest àlbum no sigui per a tu. Si t'agrada viure una aventura, llavors aquest és el teu disc. Crec que les teves comparacions són força encertades. "The Octopus" és una mena de "musicmovie".
- Veig Amplifier com una banda particularment interessada en els 70 i els 90. Fins a quin punt seria correcte veure a la vostra banda com una combinació entre el rock progressiu i el hard rock dels 70, i grups dels 90 com poden ser Soundgarden, Kyuss, Tool o Monster Magnet?
- Sel: Saps? Crec que aquesta és una bona descripció. Mai havia pensat realment en això des d'aquest punt de vista, però crec que essencialment has estat encertat.
Mai ha estat premeditat que anéssim a semblar això, però puc apreciar que aquest és el camí pres. Tot té sentit, vam néixer als 70 i vam ser joves durant els 90. Els 90 van ser els nous 60.
- ¿Per què "The Octopus"? Cada CD consta de vuit temes cadascun, no sé si això té alguna cosa a veure ...
- Sel: L'anomenem "The Octopus" perquè descriu el meu sistema conceptual en el que el tu entres ara mateix. Si tens un àlbum anomenat Octopus llavors per lògica ha de contenir vuit temes? És de sentit comú, crec.
- On creus que Amplifier encaixa en l'actual escena roquera?
- Sel: Només fem la nostra pròpia cosa, jo crec. No encaixem realment enlloc. Això ens fa estar fora de la moda però de la mateixa manera ens fa essencialment atemporals ...
- Amplifier consisteix en només tres membres, però en l'àlbum podem escoltar molts altres instruments, especialment teclats. Com ho resoleu en els vostres shows en directe?
- Sel: És un plaer anunciar que estarem girant amb Steve Durose d’Oceansize com a segon guitarra. Ara no necessito portar tots els meus pedals! Yippeeeee!
Creu-me, sona impressionant ...
- Em va agradar la idea de distribuir milers d'enganxines amb el logo de "The Octopus" entre els vostres fans. Com se us va passar pel cap una cosa així? La relació amb els vostres fans de ben segur que ha de ser crucial per l'existència de "The Octopus".
- Sel: Bé, les mini-enganxines van arribar per una necessitat. No ens és possible abordar una campanya publicitària massiva així que vam haver de pensar durant molt de temps sobre què podíem fer. Realment la idea va sorgir veient un documental sobre peixos fresant. És una solució molt elegant i aconsegueix que la gent se senti involucrada i que forma part d'alguna cosa. He rebut missatges de gent de tot el món comentant que han vist els adhesius enganxats per algun lloc. Jo les he vist a Londres, al metro i als caixers automàtics. Realment funcionen. Altres persones no les han vist, però la gent que sap el que signifiquen les reconeixen immediatament. La idea és que es mantinguin durant molts anys, amb el temps s'acumulen com si fossin una capa d'escorça. Hem enviat gairebé un milió d'adhesius al voltant de tot el món. Tinc fotos d'elles a la badia d'acoblament de l'estació espacial de la NASA! M'han informat que estan presents a la seu de la CIA, una cosa que crec que li dóna un toc particularment agradable. A mi m'agrada fer-les servir com una ruta de navegació. Allà per on passo o sec, en deixo una a mode de marcador, de manera que després puc trobar el meu camí de tornada ...
- Heu estat obrint per Porcupine Tree i Opeth entre d'altres. Penso que hi ha algunes connexions musicals entre Amplifier i aquestes bandes. Com va ser la vostra experiència al costat d'elles?
- Sel: Sí, definitivament, vam fer un munt de nous fans en una àrea que ni tan sols teníem en compte anteriorment. Un munt de fans d'aquest tipus de bandes escolten la nostra música ara, així que va ser molt fructífer per a nosaltres. Ambdues són bones bandes amb les que anar de gira, i van ser realment amables i acollidors. Una gran inversió en temps, esforç i diners.
- Vaig veure Amplifier obrint per Opeth a Barcelona durant la gira de "Insider". Hi ha possibilitats de tornar per Espanya a presentar "The Octopus"?
- Sel: És clar. Així és com funciona, els seus lectors llegeixen això, tot seguit van a escoltar "The Octopus" i a veure si els agrada.
www.amplifier.bandcamp.com/
Si els agrada, el compren. És barat i està disponible. No hem de pagar a un munt d'intermediaris perquè així puguem vendre la nostra música directament a un preu raonable. I els nostres fans saben que els diners són per a nosaltres, i no per algun fotut panxacontenta al qual no li importa una merda la nostra vida ni la de qui compra el disc.
Llavors, venem prou còpies de "The Octopus" a Espanya i podem venir a oferir pur pop en directe. És realment senzill!
- Això és tot, moltes gràcies pel teu temps, Sel.
- Sel: Gaudeix de la vida.
Ferran Lizana
Primer de tot, enhorabona per "The Octopus" i com a fan, moltes gràcies pel gaudiment.
- Sel: Bé, m'encanta que així sigui. Creu-me, el plaer és nostre.
- Crec que vau tenir dificultats de finançament per completar "The Octopus", però finalment, després de treballar dur i alguns retards, el treball ha quedat tal com desitjàveu. Crec que primer vau anunciar que seria un àlbum simple, després dos àlbums per separat i finalment un doble àlbum. Com va ser realment aquest procés?
- Sel: Bé, no va anar exactament així. Quan vam començar a preparar el nou àlbum, treballem en dos àlbums a la vegada. Un s'havia d'anomenar "The Octopus" i l'altre "Mystoria". No vam aconseguir finalitzar "Mystoria", portem tres quartes parts escrites i tornarem a reprendre’l segurament en algun moment. "The Octopus" i "Mystoria" són completament diferents, mai havíem pensat que arribessin a ser el mateix àlbum. Per la seva banda, "The Octopus" es va convertir en un àlbum doble molt ràpidament a causa de la gran quantitat de material que estàvem amuntegant.
- Penso que els vostres tres àlbums fins a la data tenen la seva pròpia personalitat. Veig "Amplifier" com un artefacte de space rock megalític, "Insider" es veu dominat per un poderós i personal mur sònic sota composicions rock, mentre que amb "The Octopus" penso en Amplifier com un modern dinosaure del rock. Com creieu que ha evolucionat o progressat Amplifier durant tots aquests anys?
- Sel: Bé, crec que la nostra més important progressió ha estat l'oposició a un contingut musical concret. En el nostre dia a dia nosaltres fem la música que volem fer en el moment que volem fer-la. No ens preocupa en excés el que una altra gent vol o espera de nosaltres. Passem d'això! És la nostra banda al cap i a la fi ...
No crec que siguem una moderna banda de rock dinosaure. Al principi vam tocar en petits clubs, en llocs on estàvem realment estrets. Fem gran música penso - crec que et referies a això. Però sempre vam fer música gran, des del primer dia.
- Els dobles àlbums en estudi van ser una constant en el passat, amb diverses obres mestres, però en l'era del CD és una pràctica inusual segurament per la major capacitat del suport. Durant la creació de "The Octopus" us vau veure en algun moment reflectits en dobles mítics com ara "Physical Graffiti", "The Lamb Lies down on Broadway" o "The Wall"?
- Sel: Bé, hi va haver moltes raons. Primerament, "The Octopus" és un gran àlbum conceptual sobre totes les coses. Pensàvem que tindria més sentit a l'hora de reflectir el concepte si fos un àlbum grandiós. En segon lloc, pensàvem que des del punt de vista d'un segell discogràfic l'obra hauria sortit editada com dos àlbums per separat, així que què millor que editar-lo com un doble àlbum ja que ens agrada fer les coses just en la manera oposada a com les faria una discogràfica. En tercer lloc, hi havia massa idees per concentrar-les en un sol CD. No tenim cap compromís per fer les coses d'una o altra manera, no estem a càrrec de ningú.
- Dues hores de música és molt dir per un sol àlbum. Suposo que en general no us imagineu els vostres fans escoltant l'àlbum sencer d'una tirada. Particularment m'agrada veure-ho com una novel•la èpica de Tolkien o de ciència ficció de l'estil Asimov, traslladant-te a diferents i fascinants senders i terres, cosa que et manté atent i expectant al llarg de tota l'obra.
- Sel: Sent honest, molta gent sembla que escolta l’àlbum d'una tirada. Per una mena de compromís, suposo. Hem intentat posar tota la nostra atenció en el més mínim detall, idea o matís pensant en una forma planera i no forçada a l'hora d'escoltar l'àlbum. Alguna gent ho troba dificultós, és cert, però si no tens la suficient capacitat d'atenció, segurament aquest àlbum no sigui per a tu. Si t'agrada viure una aventura, llavors aquest és el teu disc. Crec que les teves comparacions són força encertades. "The Octopus" és una mena de "musicmovie".
- Veig Amplifier com una banda particularment interessada en els 70 i els 90. Fins a quin punt seria correcte veure a la vostra banda com una combinació entre el rock progressiu i el hard rock dels 70, i grups dels 90 com poden ser Soundgarden, Kyuss, Tool o Monster Magnet?
- Sel: Saps? Crec que aquesta és una bona descripció. Mai havia pensat realment en això des d'aquest punt de vista, però crec que essencialment has estat encertat.
Mai ha estat premeditat que anéssim a semblar això, però puc apreciar que aquest és el camí pres. Tot té sentit, vam néixer als 70 i vam ser joves durant els 90. Els 90 van ser els nous 60.
- ¿Per què "The Octopus"? Cada CD consta de vuit temes cadascun, no sé si això té alguna cosa a veure ...
- Sel: L'anomenem "The Octopus" perquè descriu el meu sistema conceptual en el que el tu entres ara mateix. Si tens un àlbum anomenat Octopus llavors per lògica ha de contenir vuit temes? És de sentit comú, crec.
- On creus que Amplifier encaixa en l'actual escena roquera?
- Sel: Només fem la nostra pròpia cosa, jo crec. No encaixem realment enlloc. Això ens fa estar fora de la moda però de la mateixa manera ens fa essencialment atemporals ...
- Amplifier consisteix en només tres membres, però en l'àlbum podem escoltar molts altres instruments, especialment teclats. Com ho resoleu en els vostres shows en directe?
- Sel: És un plaer anunciar que estarem girant amb Steve Durose d’Oceansize com a segon guitarra. Ara no necessito portar tots els meus pedals! Yippeeeee!
Creu-me, sona impressionant ...
- Em va agradar la idea de distribuir milers d'enganxines amb el logo de "The Octopus" entre els vostres fans. Com se us va passar pel cap una cosa així? La relació amb els vostres fans de ben segur que ha de ser crucial per l'existència de "The Octopus".
- Sel: Bé, les mini-enganxines van arribar per una necessitat. No ens és possible abordar una campanya publicitària massiva així que vam haver de pensar durant molt de temps sobre què podíem fer. Realment la idea va sorgir veient un documental sobre peixos fresant. És una solució molt elegant i aconsegueix que la gent se senti involucrada i que forma part d'alguna cosa. He rebut missatges de gent de tot el món comentant que han vist els adhesius enganxats per algun lloc. Jo les he vist a Londres, al metro i als caixers automàtics. Realment funcionen. Altres persones no les han vist, però la gent que sap el que signifiquen les reconeixen immediatament. La idea és que es mantinguin durant molts anys, amb el temps s'acumulen com si fossin una capa d'escorça. Hem enviat gairebé un milió d'adhesius al voltant de tot el món. Tinc fotos d'elles a la badia d'acoblament de l'estació espacial de la NASA! M'han informat que estan presents a la seu de la CIA, una cosa que crec que li dóna un toc particularment agradable. A mi m'agrada fer-les servir com una ruta de navegació. Allà per on passo o sec, en deixo una a mode de marcador, de manera que després puc trobar el meu camí de tornada ...
- Heu estat obrint per Porcupine Tree i Opeth entre d'altres. Penso que hi ha algunes connexions musicals entre Amplifier i aquestes bandes. Com va ser la vostra experiència al costat d'elles?
- Sel: Sí, definitivament, vam fer un munt de nous fans en una àrea que ni tan sols teníem en compte anteriorment. Un munt de fans d'aquest tipus de bandes escolten la nostra música ara, així que va ser molt fructífer per a nosaltres. Ambdues són bones bandes amb les que anar de gira, i van ser realment amables i acollidors. Una gran inversió en temps, esforç i diners.
- Vaig veure Amplifier obrint per Opeth a Barcelona durant la gira de "Insider". Hi ha possibilitats de tornar per Espanya a presentar "The Octopus"?
- Sel: És clar. Així és com funciona, els seus lectors llegeixen això, tot seguit van a escoltar "The Octopus" i a veure si els agrada.
www.amplifier.bandcamp.com/
Si els agrada, el compren. És barat i està disponible. No hem de pagar a un munt d'intermediaris perquè així puguem vendre la nostra música directament a un preu raonable. I els nostres fans saben que els diners són per a nosaltres, i no per algun fotut panxacontenta al qual no li importa una merda la nostra vida ni la de qui compra el disc.
Llavors, venem prou còpies de "The Octopus" a Espanya i podem venir a oferir pur pop en directe. És realment senzill!
- Això és tot, moltes gràcies pel teu temps, Sel.
- Sel: Gaudeix de la vida.
Ferran Lizana
Este grupo me parece genial, como genial es su concepto de creación para ser compartida más allá del negocio de la música, espero que les vaya bien, yo por supuesto que les compré el CD físico, y hablo completamente en serio. Musicalmente aún me falta asimilarlo aunque es la monda.
ResponderEliminarMuy bien y a seguir blogueando!