martes, 29 de noviembre de 2011

Opeth + Pain of Salvation a Barcelona Sala Apolo 22-11-2011


OPETH + PAIN OF SALVATION
Lloc Apolo (Barcelona) Data 22-11-11 Públic 900



Setlist Pain of
Salvation:

-Softly She Cries
-Ashes
-Conditioned
-1979
-To the Shoreline
-Diffidentia
-Linoleum
-No Way



Setlist Opeth:

-The Devil's Orchard
-I Feel the Dark
-Face of Melinda
-Porcelain Heart
-Nepenthe
-The Throat of Winter
-Credence
-Closure
-Slither
-A Fair Judgement
-Hex Omega
-Folklore



Doble cartell de luxe a una sala Apolo plena, en una vetllada consagrada
a la posada al dia del rock progressiu clàssic d’uns renovats Opeth i els també
rehabilitats Pain of Salvation.

Els ahir teloners van
posar tota la carn a la graella amb un show esforçat, tot i que el teclista i
el segon guitarrista abandonaran la formació al finalitzar la gira. El seu actual
rock retro amb múltiples influències, on va quedar palès que l’èpica i la grandiloqüència
sempre en serà una part integrant, va deixar força satisfets els assistents.
Donat el poc temps de què disposaven, bàsicament van repassar peces del seu treball
d’enguany, “Road Salt Two” i algun escàs record per a alguna peça clàsica.

Amb puntualitat van
irrompre els caps de cartell a l’escenari. Uns Opeth diferents com ja sabíem, amb
un Mikael Åkerfeldt pletòric a la veu i més bromista i xerraire que mai, que de
fet només conserven dos membres des de dos àlbums enrere, Martin Méndez i el
propi Åkerfeldt.

El repertori ara és
perfectament qualificable de rock progressiu sense més matisos. Res de death
metal, res de veus guturals, en una banda amb intencions renovades que al cap i
a la fi segueix sent Opeth en essència, cosa que el públic assistent tenia molt
clara des d’un inici. Bona part dels temes de “Heritage” van desfilar
còmodament per la sala amb bona part del públic corejant algunes estrofes com
si es tractessin de clàssics de fa deu anys. De luxe van sonar peces com ara
“The Devil’s Orchard”, “I Feel the Dark”, “Nepenthe” “Slither” o “Folklore”, engrandits
per la força del directe.

Cal ressaltar l’elecció
del nou teclista Joakim Svalverg, més detallista i sutil que Per Wiberg, sens
dubte pensant en aquest nou so més ric en matisos i atmosferes que promet
marcar el futur de la carrera dels suecs. Així com un Martin Axenrot també amb
més possibilitats d’aportar creativitat en aquest estil que en Martin López. El
seu repertori va incloure fins i tot un sol de bateria que, tot sigui dit,
potser no calia.

Sense deixar de banda
l’al·licient afegit, gràcies a aquesta transformació a sons més amables, de
poder gaudir de temes d’anteriors àlbums que fins ara havien quedat fora en les
anteriors visites. Tret de “Face of Melinda” i més dubtosament “A Fair
Judgement”, la resta de peces no eren fins ara gens habituals als repertoris
dels suecs. Temes del nivell de “Porcelain Heart”, “Credence” o “Hex Omega”,
més adaptables al nou repertori (amb set acústic inclòs), es feien necessaris a
l’hora de posar una nota discordant a les poc habituals rotacions de clàssics
en anteriors concerts.

A l’hora de la veritat, la
de valorar aquest nou directe d’Opeth, res ha canviat. Fins i tot podem afirmar
que hem pogut gaudir d’un dels millors concerts que han ofert els suecs a
Barcelona.

Ferran Lizana

8,5/10


















1 comentario:

  1. A mi també em va sobrar el solo de bateria. Res a afegir, concertàs i molt de mérit l'acceptació del públic cap a la nova proposta. Miguelitoooooooo

    ResponderEliminar